L’olivera sol florir d’abril a juny
I produeix una flor de color blanca, groga i verda que cau, s’asseca, escombra, al mes de juny, i al calze de la flor s’entreveu la futura oliva. L’olivera produeix molta flor, però en caure, només un 1-2% fins el 5% del conjunt de l’arbre farà olives. Si l’olivera deixa caure tota la flor, no hi haurà fruit; n’haurà de quedar la meitat per tal que aparega l’oliva.
El mes de juny és un mes en què es produeixen tronades, pedregades, etc., tot just quan acaba d’assecar-se la flor i s’entreveu l’oliveta. Aquestes tronades, o les pluges de maig, poden fer malbé les futures collites, ja que el fruit és molt petit i molt tendre i pot llançar-lo a perdre; és a dir, perdre la collita. Això mateix li pot passar al raïm, com també al blat, perquè es troba al punt de ser segat. Efectivament, així diu el refrany Agua por Sant Juan, quita aceite, vino y pan.
Els llauradors fan servir el terme mostreta/mostra, té mostra7, per referir-se a la quantitat de flor que presenta l’arbre. Aquesta mostra apareix al juny i l’oliva és com ara un perdigó molt petit que, si és vista al primer colp de vista, és molt bon senyal; és a dir, que la collita serà bona. Segons els camperols, l’olivera és molt agraïda, ja que és un arbre molt fort que no necessita gaires atencions i aguanta molt be el fred, la calor, els incendis, poca aigua, etc.
7 A Catalunya també fan servir aquest terme.
Veieu CIURANA, JAUME i TORRADO, LLORENÇ (1981: 26).
Text extret d’El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat, capítol 1.2
Autor: Josep Vicent Cascant i Jordà