0 Items

Algunes dades sobre Sant Gregori, Cardenal-Bisbe d’Ostia

Enciclopedia Cattolica

Edit. Città del Vaticano. Tomo VI, Columna 1111
Es desconeix l’any i el lloc del seu naixement, però amb precisió sabem l’any de la mort, sobrevinguda el 9 de maig de 1044 a Logronyo (Navarra?). Fou monjo benedictí, abat de Sant Cosme i Sant Damià a Mica Aurea, Roma (998-1004).
Fou elegit Bisbe d’Ostia (ciutat portuària depenent de la capital italiana) probablement sota el pontificat de Benedicte IX, cap a l’any 1033-34. Alguns dels seus biògrafs refereixen que fou bibliotecari de la Santa Església Romana, mentre que d’altres diuen que tal volta fou Canceller.
“Certament fou un home de gran doctrina i santedat. L’any 1039 fou enviat pel Papa Benedicte IX al Regne de Navarra, perquè aquest Regne estava infestat per una plaga de llagosta. Amb “el senyal de la Creu” va lliurar aquella terra, cosa que fa que encara avui sigui invocat contra la llagosta i d’altres insectes nocius.

Bibliotheca Sanctorum

Edit. Instituto Giovani XXIII. Pontificia Università Lateranense, 1966. Tomo VII, pp.207.
La documentació sobre aquest sant no és molt segura.
Cardenal-Bisbe d’Ostia (del Col·legi cardenalici, del grup dels Cardenals-Bisbes, amb dret de vot per elegir el Papa).
Fou legat pontifici a Navarra per cinc anys. En la legació va morir el 9 de maig de 1048 [1].
Degué rebre gran estima per haver obtingut de Déu el miraculós alliberament del flagell de la llagosta als territoris de la Rioja.
Abans del seu nomenament com a Bisbe d’Ostia, havia sigut abat al monestir de Sant Cosme i Sant Damià (998-1004).
L’any 1266 les seves relíquies foren retrobades a Logronyo. L’any 1754 el seu culte estava ja estès completament a Navarra. Actualment sols està viu a La Rioja on se’l invoca contra els insectes nocius.(¿?)

Diccionario de Geografía e Historia de Navarra y Provincias Vascongadas

Real Academia de la Historia, Madrid 1802. Tomo II, pp. 296.
San Gregorio, monte del 2º part. de la mer. de Estella, del Reino de Navarra, valle de Lin, que divide este en dos partes o corriedos. Báñanla los rios Ega y Urederra, dexándolo casi aislado. Sua altura quita la vista meridional al corriedo Larrión. [2]

Més bibliograria

  • Acta S.S., maig, II, Venècia 1738. pp. 463-465
  • BHL, I,nº 3670 pp.547-548
  • Das Papsttum und die Königreiche Navarra und Aragón bis zur Mitte des XII.Jahrhunderts P. Kehr. Berlín 1928. pp.62-88

———-
[1] Aquesta dada de l’any, com podem observar, no és coherent en ambdues referències, amb una diferència de quatre anys.

[2] Crida l’atenció com aquest diccionari sols es refereix a la muntanya que s’anomena de Sant Gregori, y no fa cap referència més del Sant que al segle XI els va alliberar de la plaga de llagosta i que és el que dóna nom a l’anomenada muntanya.

Aquest lloc web utilitza cookies per tindre la millor experiència d'usuari. Si continues navegant, estàs donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Punxa en els enllaços per a més informació. Plugin cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest

Share This