0 Items
Estimem la Nostra Terra! Aplec pel Territori

Estimem la Nostra Terra! Aplec pel Territori

Cartell de Presentació. Estimem la Nostra Terra.

Aplec pel Territori a La Torre de les Maçanes

Enguany és especial per a dos Col·lectius de les nostres comarques que venim treballant activament en defensa del territori, la natura i el patrimoni:

LA COORDINADORA D’ESTUDIS EÒLICS DEL COMTAT I L’ASSOCIACIÓ EL RENTONAR, DE LA TORRE DE LES MAÇANES.

10 ANYS DE LLUITA PER EVITAR LA CENTRAL EÒLICA DE LES SERRES DEL COMTAT. 20 ANYS DE LLUITA EN DEFENSA DEL NOSTRE POBLE I ENTORN NATURAL A LA TORRE.

PER TOT AIXÒ HEM DECIDIT “ACOMBOIAR-NOS” I CELEBRAR JUNTS QUE ESTIMAVEM, ESTIMEM I ESTIMAREM LA NOSTRA TERRA i tirarem endavant per protegir tots els valors que té aquesta forma de vida als nostres pobles. I HO FAREM AMB UNA BONA TROBADA A LA TORRE DE LES MAÇANES ELS PROPERS dies 18 i 19 d’OCTUBRE.

Hem acordat que siga una trobada intercomarcal que aplegue gent sensibilitzada per la natura i els valors culturals d’aquest racó del País Valencià, obrint-ho a qui vulga celebrar amb nosaltres la defensa de la nostra terra i gent.

Véns?

Esdeveniment al Facebook

Logo Associació El Rentonar
Logo Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat
Logo Sóc de Poble. Portal de Pobles Connectats

Excursió amb Daniel Climent

Tens tota la informació a la nova pàgina de l’Aplec. Punxa ací

Informe sobre l’etimologia del topònim de La Torre de les Maçanes

Informe sobre l’etimologia del topònim de La Torre de les Maçanes

La Torre de les Maçanes

Encara que l’enginy popular va donar al nom de Torre Maçanes una etimologia suggeridora com “Torre de las manzanas” i va crear la seua llegenda pertinent, és obvi que el nom no tenia el seu origen en el fruit de la pomera, ja que a l’estar situada la població en zona de parla valenciana, no hi hauria hagut “maçanes” sino “pomes”.

Maçanes té un ètim àrab que no és del tot infreqüent en el territori de la Comunitat Valenciana. És un sintagma format per manzil “hostal, posada” més as-sanad “la vessant”, és a dir manzil as-sanad, la traducció de la qual seria: “hostal de la vessant”.

Els manzil o hostals han deixat, com vam dir, empremta en la toponímia valenciana sempre assimilats com “mass-“: Massamagrell, Massalfassar, Massalavés etc. seguits d’antropònims referits segurament al nom del propietari de l’hostal. El segon element del sintagma, sanad”, vessant, costera, està documentat en àrab i en el seu resultat hispànic en Los Cenetes (Granada) i descriu no una vessant sino una sèrie d’elles, al peu de Sierra Nevada, per la qual cosa hi ha la possibilitat que l’ètim àrab sanad siga un col·lectiu, és a dir “les vessants” com indica el topònim castellà “Los Cenetes”. Este sentit és el que tindria igualment el de maçanes, com a vessants baix el Port de Benifallim.

El resultat primitiu del topònim seria massanad, o millor ja amb pronunciació valenciana: massanat i al no tindre un significat evident en valencià es va transformar en massana, és a dir “manzana“ en castellà.

La raó que aquest hostal viari no tinga el nom del seu hostaler o propietari com Massamagrell i els altres exemples valencians, s’explica fàcilment des del punt de vista històric i està relacionat amb la seua torre: els camins en època àrab estaven espoltits del que podíem dir hostals oficials, que estaven fortificades, que rebien també el nom d’alcàssers. El manzil o hostal de La Torre de les Maçanes havia d’estar situat al costat de la torre, si no era la torre mateixa.

El camí on es trobava va ser important en època àrab i cristiana medieval, perquè unia Concentaina / Alcoi amb Alacant abans que s’obrira el Port de la Carrasqueta, dirigint-se de La Torre de les Maçanes a Xixona.

Mª Jesús Rubiera Mata
Subdirectora del Departament d’Estudis Àrabs de la Universitat d’Alacant

Sabó de casa

Sabó de casa

La recepta del sabó és senzilla

Per cada tres litres d’oli d’oliva nou o gastat, se n’afegeixen tres més d’aigua i mig quilo de sosa càustica

  1. En primer lloc, es barregen a poc a poc l’aigua i la sosa, cosa que reacciona produint molta calor.
  2. En refredar, s’hi va afegint progressivament l’oli sense deixar de remoure-ho fins que espessisca.
  3. Després es disposa en grans safates que fan de motle.
  4. Una vegada endurit, es talla i s’hi dona forma a la pastilla de sabó.
  5. Es pot afegir blavet per donar una tonalitat m?s atractiva al sabó.

Aquest mètode meravella hui en dia als ambientalistes per tot el que suposa no només l’aprofitament i reciclatge de l’oli usat, sinó perquè a més, així s’evita que aquest producte s’aboque sense control als cursos fluvials.

Dieta saludable amb oli

Dieta saludable amb oli

Estudis recents del CSIC i de la University of Wales han determinat que el consum de subproductes de l’olivera millora la qualitat de la carn i de la llet de cabres i ovelles

L’estudi, publicat en la revista Animal Feed Science and Technology, demostra amb dades de laboratori i de camp, que incloure fulla d’olivera i pinyol en la dieta dels animals fa créixer el nivell de colesterol bo i redueix la presència de grasses saturades en la carn.

Segons aquests experts, les fulles d’olivera proporcionen la mitat de l’energia i aminoàcids necessaris per al manteniment d’ovelles i cabres.

És una bona notícia, ja que aquest descobriment científic pot animar el mercat de la indústria càrnica, a més de millorar la salut dels consumidors.

Dades sobre Sant Gregori

Dades sobre Sant Gregori

Algunes dades sobre Sant Gregori, Cardenal-Bisbe d’Ostia

Enciclopedia Cattolica

Edit. Città del Vaticano. Tomo VI, Columna 1111
Es desconeix l’any i el lloc del seu naixement, però amb precisió sabem l’any de la mort, sobrevinguda el 9 de maig de 1044 a Logronyo (Navarra?). Fou monjo benedictí, abat de Sant Cosme i Sant Damià a Mica Aurea, Roma (998-1004).
Fou elegit Bisbe d’Ostia (ciutat portuària depenent de la capital italiana) probablement sota el pontificat de Benedicte IX, cap a l’any 1033-34. Alguns dels seus biògrafs refereixen que fou bibliotecari de la Santa Església Romana, mentre que d’altres diuen que tal volta fou Canceller.
“Certament fou un home de gran doctrina i santedat. L’any 1039 fou enviat pel Papa Benedicte IX al Regne de Navarra, perquè aquest Regne estava infestat per una plaga de llagosta. Amb “el senyal de la Creu” va lliurar aquella terra, cosa que fa que encara avui sigui invocat contra la llagosta i d’altres insectes nocius.

Bibliotheca Sanctorum

Edit. Instituto Giovani XXIII. Pontificia Università Lateranense, 1966. Tomo VII, pp.207.
La documentació sobre aquest sant no és molt segura.
Cardenal-Bisbe d’Ostia (del Col·legi cardenalici, del grup dels Cardenals-Bisbes, amb dret de vot per elegir el Papa).
Fou legat pontifici a Navarra per cinc anys. En la legació va morir el 9 de maig de 1048 [1].
Degué rebre gran estima per haver obtingut de Déu el miraculós alliberament del flagell de la llagosta als territoris de la Rioja.
Abans del seu nomenament com a Bisbe d’Ostia, havia sigut abat al monestir de Sant Cosme i Sant Damià (998-1004).
L’any 1266 les seves relíquies foren retrobades a Logronyo. L’any 1754 el seu culte estava ja estès completament a Navarra. Actualment sols està viu a La Rioja on se’l invoca contra els insectes nocius.(¿?)

Diccionario de Geografía e Historia de Navarra y Provincias Vascongadas

Real Academia de la Historia, Madrid 1802. Tomo II, pp. 296.
San Gregorio, monte del 2º part. de la mer. de Estella, del Reino de Navarra, valle de Lin, que divide este en dos partes o corriedos. Báñanla los rios Ega y Urederra, dexándolo casi aislado. Sua altura quita la vista meridional al corriedo Larrión. [2]

Més bibliograria

  • Acta S.S., maig, II, Venècia 1738. pp. 463-465
  • BHL, I,nº 3670 pp.547-548
  • Das Papsttum und die Königreiche Navarra und Aragón bis zur Mitte des XII.Jahrhunderts P. Kehr. Berlín 1928. pp.62-88

———-
[1] Aquesta dada de l’any, com podem observar, no és coherent en ambdues referències, amb una diferència de quatre anys.

[2] Crida l’atenció com aquest diccionari sols es refereix a la muntanya que s’anomena de Sant Gregori, y no fa cap referència més del Sant que al segle XI els va alliberar de la plaga de llagosta i que és el que dóna nom a l’anomenada muntanya.
Llumeners i Clavaries

Llumeners i Clavaries

Algunes notes sobre les paraules “Llumener i Clavariessa”

El culte cristià de devoció a Jesucrist, La Mare de Déu o els Sants, es manifesta en formes diferents segons el pobles, però hi ha elements comuns que pertanyen a la tradició jueva-bíblica

Els tres pilars en els quals la religiositat popular pren la seva forma externa són: L’ALMOINA, LES ORACIONS I EL SACRIFICI.

Aquestos tres elements també estan presents en la religiositat que envolta el culte cristià a La Torre de les Maçanes. Cada Imatge de Sant o de La Mare de Déu rep dels fidels cristians diferents formes de culte (novenaris, misses festives, pregàries…) en les que apareixen els tres elements esmentats.

Des de ben antic hi ha la constància documental d’una forma de manteniment del culte de diferents imatges a la Parròquia de La Torre de les Maçanes. Aquest col·lectiu que té la funció de pagar les despeses del culte d’un sant rep el nom de LLUMINÀRIA, (en altres llocs s’anomenen confraries, cambreries, etc…) existint la de la Mare de Déu del Roser, El Santíssim Sagrament o Sant Gregori.

El nom de LLUMINÀRIA fa clara referència al pagament dels llums (ciris) que havien de cremar en l’altar del sant durant tot l’any. Aquestos ciris esdevenen el signe visible de la devoció continuada i del culte ininterromput al Sant – en el nostre cas a Sant Gregori-. S’estableix un sistema d’elecció de LLUMENERS que hauran de garantir el manteniment del culte i hauran de córrer amb les despeses de la cera de l’altar de Sant Gregori, reunint els diners necessaris en nom de tota la comunitat Parroquial.

Pel que fa a la paraula “CLAVARIESSA” [1] , s’insereix dins l’element SACRIFICIAL de la religiositat popular. Els clavaris i clavàries són els encarregats de representar la comunitat a l’hora d’oferir al Sant qualsevol forma de sacrifici. El sacrifici de portar un pes, d’estar de genolls, de caminar descalç, de privar-se d’algun menjar etc…, està present en moltes manifestacions culturals de religiositat popular.

En el cas concret de la nostra Festa Major, LES CLAVÀRIES de Sant Gregori ha d’ésser escollides pels membres de la LLUMINÀRIA d’entre les xiques fadrines de la comunitat. Elles oferiran el sacrifici del seu esforç en nom de tot el poble, representant la puresa de les intencions dels fidels, més que la puresa o virginitat físiques (que també).

DELS TRES ELEMENTS ESMENTATS al principi d’aquestes notes, a La Torre de les Maçanes, malgrat les transformacions que s’han produït al llarg dels anys, ELS LLUMENERS I LES CLAVÀRIES, representen la manifestació vivent del manteniment del culte cristià a Sant Gregori d’Ostia des de la més pura tradició bíblica. Elles com a ofrena sacrificial dels dons de la terra i ells com a mantenidors dels llums que il·luminen l’altar, com a mantenidors de les flames de la fe de tot un poble.

Pau Torregrossa. La Torre de les Maçanes. Gener 2001

[1] Clavariessa : És una paraula castellanitzada. Més correctament s’hauria de dir CLAVÀRIA.

Comença la nova campanya 2009 – 2010

Comença la nova campanya 2009 – 2010

Enguany hem començat a pesar olives el passat dia 16 de novembre

Són molts els colliters que ja estan arreplegant-ne i d’altres que estan preparant-se.

Recordem a tots que seguisquen les recomanacions de bones pràctiques que els hem enviat per correu, que pensen que l’oli ens l’hem de menjar tots i el que no ens mengem l’hem de vendre… No podem fer oli bo si les olives que portem a l’almàssera no són bones; i no podem vendre oli si no és un producte de qualitat.

El pitjor són els preus i contra això, poca cosa podem fer, com diuen els vells: “Ho tenim més negre que una oliva!”.

Noves tecnologies 2009

Noves tecnologies 2009

Un any més, i en van tres, hem organitzat a la cooperativa un curset d’informàtica i noves tecnologies

Per a alguns ha sigut la seua iniciació en aquest món, per a altres un avanç en els seus coneixements.

Tots i totes hem disfrutat amb l’aprenentatge i ens ho hem passat d’allò més bé.

Esperem que el pròxim curs, puguem contar també amb Javier, el nostre mestre favorit.

Curset d’olivicultura 2009

Curset d’olivicultura 2009

La setmana del 19 al 23 d’octubre, s’ha impartit en la cooperativa un curset de cultiu de l’olivera dirigit als socis i als seus familiars.

Els mestres de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, Guillermo i Vicent, ens han ensenyat tot el que s’ha de fer quant a tècniques de cultiu, preparació del terreny, control de plagues, poda de l’olivera, recollida de les olives, etc.

Es tracta de produir les millors olives, per a poder fer el millor oli i així ser més competitius en el mercat.

Disseny i tradició

Disseny i tradició

Enguany en la Cooperativa volem oferir als nostres socis i clients un nou disseny d’envasat

En la mateixa línia dels altres formats, hem fet la nova ampolla amb capacitat d’un litre.

La trobareu el diumenge 17 de maig al mercadet, en la paradeta que la gent del “Rentonar” posarà a la plaça.

No hem rebaixat el preu d’oli, ni tampoc la qualitat. Podeu comprar tot el que necessiteu a 3,60 € el litre.

Artesania, tradició i salut al millor preu!

Aquest lloc web utilitza cookies per tindre la millor experiència d'usuari. Si continues navegant, estàs donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Punxa en els enllaços per a més informació. Plugin cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest

Share This