0 Items
Què passa amb la mateixa olivera si recollim l’oliva abans o després?

Què passa amb la mateixa olivera si recollim l’oliva abans o després?

Un any més, en aquestes dates en què s’acosta el moment de recollir l’oliva, repliquem el nostre post sobre el moment òptim de collita

I aquest any, més si cap, és recomanable començar aviat també, per tindre més temps de reacció davant eventuals incidències derivades de la pandèmia. En aquesta làmina intentem explicar el compte del rendiment gras segons el moment de recol·lecció … QUE TANT ENS COSTA COMPRENDRE ALS OLIVARERS!

Cada varietat és cada varietat, cada zona és cada zona, cada finca és cada finca, ho sabem … Però en general, al novembre-desembre l’oli està pràcticament fet, i si recollim en aquest període, tindrem més qualitat, menys riscos de caiguda per inclemències del temps i a més, a l’any següent tindrem més collita. Aquest és el nostre consell!

Publicació al Facebook.

Asociación Española de Municipios del Olivo. AEMO.

Pa i oli amb xocolate

Pa i oli amb xocolate

13 de setembre celebrem el dia internacional del xocolate amb un berenar magnífic

Una proposta ben senzilla que ens transportarà a la infància

Només cal tallar unes llesques de pa, uns onzes de xocolate negre, un bon raig d’oli d’oliva verge extra i flocs de sal.

Tot un plaer per als sentits que no us podeu perdre.

Passat, present i futur, per José Ángel Ponsoda

Passat, present i futur, per José Ángel Ponsoda

Pasado, presente y futuro

En la Almazara de La Torre de les Maçanes elaboran un aceite de alt?sima calidad y experimentan con texturas hasta el punto de estar desarrollando un caviar de aceite.

Y he podido comprobar que les está quedando delicioso. Enhorabuena!

Entrevista amb Jos? ?ngel Ponsoda - 2

Passat, present i futur

En l’Almàssera de La Torre de les Maçanes elaboren un oli d’altíssima qualitat i experimenten amb textures fins al punt d’estar desenrotllant un caviar d’oli.

I he pogut comprovar que els està quedant deliciós. Enhorabona!

Entrevista amb Jos? ?ngel Ponsoda - 1

Past, present and future

In the Oil Press of La Torre de les Maçanes they make a very high quality oil and experiment with textures to the point of developing an oil caviar.

And I have been able to verify that it is being delicious. Congratulations!

Enllaç a la publicació de José Ángel Ponsoda en Facebook

Gaspatxo blanc o ajoblanco

Gaspatxo blanc o ajoblanco

El gaspatxo blanc, també conegut com a ajoblanco, és una sopa freda, ideal per refrescar en els dies més calorosos de l’any

Si no us convenç el gaspatxo tradicional, aquesta varietat típica d’Andalusia i Extremadura és l’elecció perfecta amb la qual sorprendre els teus aquest estiu.

En aquesta ocasió us portem una recepta mil·lenària. Es creu que es remunta a l’època de l’Imperi Romà, però no hi ha dubte que els seus orígens són humils. Com succeeix amb moltes receptes antigues, depenent de la zona on ens trobem, l’elaboració de l’ajoblanco pren diferents formes. Així sí! Totes les varietats inclouen all, ametles, molla de pa i oli d’oliva verge, i si és extra, millor, com a base.

Ací, a La Torre de les Maçanes TENIM DE TOT! Vols aprendre a cuinar un bon gaspatxo blanc? T’expliquem, pas a pas, com preparar aquesta deliciosa recepta 100% mediterrània.

Ingredients per a 4 persones

  • 200 g d’ametles crues pelades.
  • 100 g de molla de pa.
  • 2 dents d’all.
  • 800 ml d’aigua freda.
  • 200 ml d’OLI DE LA TORRE
  • 1 cullerada de vinagre de Xerès.
  • 1 ou.
  • Sal.

Preparació

  1. Pica amb un morter les dents d’all i les ametles.
  2. A continuació, aboca tres cullerades d’OLI DE LA TORRE.
  3. Incorpora el picat d’all, ametles i oli al got amb la molla de pa a remulla.
  4. Introdueix el rovell d’ou al recipient i …
  5. A batre!
  6. Afegeix aigua i vinagre al gust, fins a aconseguir la textura i el sabor desitjats.
  7. El toc mestre … Adorna el teu plat amb raïm fresc o dauets de meló.

Imatge de Ajoblanco a Wikimedia Commons.

Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes

Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes

Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes

MIG SEGLE D’HISTÒRIA D’UNA INDÚSTRIA ESTRATÈGICA PER AL MÓN RURAL

Des de l’Associació El Rentonar ens hem proposat documentar el procés de producció del Molí Fariner del nostre poble amb totes les fotos d’arxiu que tenim (realitzades en 2004 i 2016) i amb la informació que hem pogut aconseguir. Aquest és el resultat, que es pot veure en diversos formats:

Ara necessitem i, des d’ací demanem col·laboració, a persones que ens puguen ajudar a millorar i ampliar aquesta informació.

LA TORRE DE LES MAÇANES, ESPÈCIE PROTEGIDA

Quan començàrem la campanya “La Torre de les Maçanes, Espècie Protegida“, ens vam proposar dos objectius: el primer i principal la conscienciació ciudatana per a posar en valor el nostre entorn privilegiat, la nostra història, tradició, i patrimoni cultural; i en segon lloc, dur a cap les mesures necessàries per a preservar i protegir realment aquell patrimoni natural o fet per mà de l‘home, que considerem d’interès.

El Molí Fariner Elèctric de La Torre, actualment està tancat i és complicat concertar una visita. Encara que sabem que es conserva en bones condicions, tot i el pas de el temps. Des de la nostra associació, considerem que aquest molí és un recurs que ha de ser protegit i, amb el temps, restaurat, per la seua rellevància històrica i cultural.

Aquest és un exemple de geolocalització de recursos, que, des de El Rentonar, pretenem desenvolupar al Projecte Sóc de Poble per crear una xarxa d’utilitat social on compartir informació dels nostres pobles.

RESSENYA SOBRE EL MOLÍ FARINER ELÈCTRIC DE LA TORRE

Mig segle d’una indústria estratègica al món rural

Any d’instal·lació: 1932. Anys de decadència i tancament: dècada dels 80. El calendari, encara penjat a l’oficina, ens dóna una pista de la data de tancament del molí.

Nom dels propietaris fundadors: Antonio Verdú Coloma (Toni l’Estanc) i María Espí Bernabeu (pares de Francisco Verdú Espí, conegut com a Quico de María Espí o, a Xixona, com Quico del Molí).

Per dur avant l’instal·lació inicial de maquinària, van establir conveni amb la família de la seua cunyada Leonor Espí, sent fiadors Antonio Gisbert Llinares (de l’Ermita), Valeriano Llinares Espí (Curro) i Antonio Llinares Espí (Curro).

La maquinària va ser subministrada per “José Mª Verdú y Compañia Sucesor”, d’Alcoi.

En 1934 va requerir una segona reforma, l’ampliació d’un cilindre, adquirit a “Francés y Berenguer Hermanos”, d’Alacant.

El molí es troba en bon estat de conservació, a pesar del temps que porta sense funcionament.

PROCÉS PRODUCTIU DE TRANSFORMACIÓ DEL BLAT

Descripció general

El molí fariner elèctric de La Torre de les Maçanes es troba a l’entrada del poble i és un edifici de dues plantes.

En la primera planta era descarregada i pesada la collita i enregistrada la seua entrada, abans d’introduir-la en un dipòsit, la tolva, moment en el qual començava el procés de producció de la farina.

Aquest procés de transformació era un procediment que no permetia cap manipulació directa. No es podia tocar la matèria primera. El blat entrava en les instal·lacions i circulava fins a esdevenir farina per les diferents màquines que configuren tot l’organigrama fariner, mentre recorria les diferents plantes de l’edifici.

La circulació continuada del blat era factible per l’existència de:

  • Els elevadors (sénies i catúfols), culleres que pujaven el cereal i possibilitaven el transit del blat d’una màquina a una altra.
  • Els comunicadors, funcionaven per la força de la gravetat.
  • El transportador sense fi, que transportava el producte en horitzontal entre diferents màquines.

Les impureses i la pols produïda per les màquines de neteja no es projectava a l’exterior, sinó que era recollida i enviada per uns conductes d’aire a un gran sifó anomenat Cicló, per ser empaquetades en el recol·lector de residus.

El viatge de transformació del gra en farina era llarg i laberíntic. Aquest procés productiu, feia que el gra i la farina es mogués de forma contínua per les dues plantes de la fàbrica.

El blat, en el seu procés de transformació dins el molí, cobria diversos trajectes: pujava per a la neteja, baixava per a la mòlta, tornava a pujar per ser cernut i classificat, i baixava, finalment, per a l’envasament.

1. RECEPCIÓ DEL GRA

El blat arriba al molí

El procés de producció de la farina començava amb la recepció de la matèria primera (el blat) a granel, que era transportada del camp al molí.

Un cop pesada en bàscula i registrada l’entrada, aquesta era buidada a la tolva de recepció de la fàbrica, des d’on es feia una primera preneteja del gra, gràcies a una malla que retenia els residus més grans.

La tolva

La boca d’aquest dipòsit està situada a la planta primera de l’edifici.

El blat queia pel seu propi pes fins a una tolva situada al soterrani on s’emmagatzemava i des d’allí era transportat emprant els elevadors de catúfols a la planta segona, en la que es duia a terme la neteja.

2. NETEJA DEL GRA

Preparant el blat per a la molturació

La transformació del blat en farina s’havia de fer amb molta cura, garantint, abans de moldre, el seu perfecte estat de neteja, a fi que la farina guardara la blancor immaculada que tot moliner perseguia.

Aquesta neteja del gra es feia en dos passos:

  • S’eliminaven del blat les impureses o cossos estranys que pogueren acompanyar al gra, com ara palles, pedres, partícules metàl·liques, llavors d’altres plantes…
  • Es pelava i s’espellofava el gra.

Primer pas:

Tarara o desterradora

Inicialment el blat era traslladat, emprant els elevadors, des de la planta baixa fins a la tarara o desterradora, que estava situada en la segona planta de l’edifici. Aquesta màquina consisteix en un ventilador aspirador.

El ventilador produïa un corrent d’aire que feia que el blat en gra caigués per una tolva a unes xapes obliqües amb diferents perforacions. Aquestes xapes eren aspirades, de manera que les impureses lleugeres com palla, herbes o pols eren transportades per una banda i les més pesades com terra o grans estranys, per una altra. D’aquesta manera eren separats els grans del blat.

Despedregadora

Posteriorment, el blat sense impureses, obtingut per la tarara, era conduït a la despedregadora. Aquesta màquina separava la sorra i la terreta gràcies al moviment de vaivé i la diferència de densitat de pes específic entre el gra i aquests residus. Aquests residus eren dipositats en un recipient acumulador que era buidat amb regularitat.

Triarvejón

De la despedregadora passava a una màquina per extraure les llavors redones, negres i grans partits: el triarvejón.

Despuntadora

Del triarvejón, el gra anava a la despuntadora, que separava el germen del blat i la pols produïda per l’arrossegament del gra.

Rentadora-assecadora

A continuació el blat passava pel ruixador que li afegia l’aigua necessària per al bon condicionament. S’humitejava el gra amb l’objectiu de fer la closca més flexible per facilitar la separació de la closca del gra.

Dipòsits de repòs

D’ací queia als dipòsits de repòs per aconseguir que tot el gra tinguera la mateixa humitat, romanent en ells entre setze i divuit hores segons la seua duresa.

Dipòsit de volteig

Els dosificadors de blat net de la planta baixa, recollien el gra dels dipòsits de repòs i l’enviaven al dipòsit de volteig, annex a ells.

L’aspirador de volteig, a més de recollir la pols que s’origina en el moviment del gra, servia perquè es refrescara el gra si és que s’escalfava per la humitat.

Segon pas:

Separador magnètic i satinadora

Posteriorment es procedia a la segona neteja, amb el separador magnètic i la satinadora.

El separador magnètic, instal·lat a l’interior de la satinadora, eliminava les partícules metàl·liques que s’hagueren pogut barrejar amb el gra.

La satinadora conté un mantell d’esmeril (o pedra de llima) perquè el blat siga raspat sobre ell mateix per a la seua millor neteja.

Sedàs de repàs

Passava després el blat a un sedàs de repàs, per separar les puntes de gra trencades i la pols que no havia separat la satiandora. D’aquí va al polvoritzador.

Polvoritzador

El polvoritzador, incorporava humitat a l’exterior del gra perquè quedara corretjós i no es disgregara en la trituració, així les farines serien més blanques i netes.

Dipòsit d’espera

D’ací el gra queia a un dipòsit d’espera abans de la primera trituració, on s’eixugava per produir un blat sense excessiva humitat.

Dipòsit d’oreig

Des d’aquí era transportat fins al dipòsit d’oreig, on era emmagatzemat fins a aconseguir una humitat adequada, moment en el qual estava preparat per a moldre.

3. MOLTA DEL GRA

De blat a sémoles

Un cop net el blat i adquirida la humitat adequada, l’objectiu d’aquesta fase era estripar, triturar i transformar aquest blat net en la quantitat més gran possible de farina.

Tres molins de cilindres

El sistema de trituració i mòlta era el denominat de cilindres. Aquest consistia en una successió de parells de rodets estriats amb diferents gruixos i cilindres llisos que giraven enfrontats, i que a poc a poc, trituraven, completament, el gra per cisallament.

Cada parell s’encarregava de fer una mòlta selectiva i constituïen un pas del procés de mòlta.

El molí elèctric de La Torre de les Maçanes té tres molins situats a la primera planta amb quatre parells de cilindres de trituració i un parell de cilindres compressors.

La velocitat de rotació dels cilindres, la profunditat de les seues estries, així com la distància entre ells és diferent per a cada parell. Les característiques de cadascun d’aquests quatre parells depén del pas que li correspon dins del procés.

Així, els cilindres del primer pas compten amb les estries més profundes i els cilindres compressors de l’últim pas són completament llisos per obtenir una farina de la millor qualitat possible.

Sedàs o “plansichter”

A la sortida del molí, com a resultat del procés de molta s’obtenen una diversitat de productes que s’havien de separar i seleccionar. Aquesta operació la feia el sedàs o “plansichter”, que seleccionava el producte triturat de manera que, els trossos grans anirien al següent cilindre o molí de trituració de rodets estriats i les sémoles anirien a una altra màquina, el sasor.

Sasor

El sasor classificava sémoles i semolines i alimentava amb sémola pura de granulació homogènia el cilindre compressor (l’últim de la cadena de molins). El procés es repetia fins a obtenir farines de qualitat.

Els cilindres de compressió esclafaven i polvoritzaven les sèmoles o semolines fins a convertir-les en farina. Aquesta farina tornava a pujar i passar pel “plansichter” i pel sasor per tal de fer una selecció definitiva en farina de primera, farina baixa, de tercera i segó.

4. TAMISAT I CLASSIFICACIÓ

De sémoles a farina

Les màquines de l’operació de tamisat que estan a la segona planta, són màquines que mitjançant moviments vibratoris realitzaven un cribratge emprant tamisos de teles de seda per a la separació de la sèmola (farina), del segó (cobertes llenyoses del gra).

Aquesta operació es realitzava amb el producte resultant de cada pas de mòlta quatre vegades.

La sortida d’aquesta operació és enviada al sasor, per a la selecció de les sèmoles.

Sedàs o “plansichter”

El producte resultant del pas de mòlta era enviat per canonades d’aspiració al sedàs o “plansichter” situat a la planta segona, que separava i seleccionava la diversitat de productes, distribuint-los a diferents màquines, conforme a la seua densitat.

Cada caixa del sedàs està composta de diversos compartiments on es troben els tamisos.

El sedàs, que és una màquina doble, està formada per caixes o calaixos de fusta superposats amb un fons de roba (seda o niló) que fa de tamís i classifica. La classificació que fa pot variar en funció de la roba que es col·loca en el fons dels calaixos i de la velocitat a què fan moure el sedàs.

Aquesta màquina té un moviment característic de sacsejada, circular, sense vibracions apreciables ni soroll. Imita el moviment d’un sedàs a mà.

Sasor

Les sémoles obtingudes pel sedàs passaven al sasor (màquina que purificava les sèmoles per tamisat i aspiració simultània). El sasor classificava el producte segons grandària i pes.

El procediment que emprava consistia en una succió d’aire, de baix a dalt, a través d’una sèrie de tamisos que feien un moviment de vaivé amb un mecanisme automàtic de balanceig, pel qual s’obtenia finalment una capa de producte net.

La sortida del sasor, és a dir la sèmola pura, era enviada als cilindres compressors (els últims de la cadena de molins).

Cernedor

Obtingudes sémoles i semolines en l’operació de tamisat, l’objectiu era separar el segó de la farina. Aquesta operació la realitzava el cernedor, màquina destinada a classificar els productes de la mòlta segons la mida de les partícules. Estava composta per un bastidor que sostenia un sedàs.

Els productes a tamisar eren conduïts per diferents canonades al cernedor centrífug, que tenia la funció de separar la farina del segó. Per fer-ho emprava una sèrie de batedors sotmesos a moltes revolucions que projectaven la farina enèrgicament contra les teles de guarnició.

Del producte que s’obtenia del tamisat, la farina de qualitat era enviada a l’embaladora, i la resta d’elements rebutjats pel cernedor, el segó i altres partícules, eren arrossegats cap a l’obertura d’evacuació.

El segó que es produïa en aquesta fase era enviat a la raspalladora, que s’encarregava de realitzar una neteja metòdica sobre el producte amb l’objectiu de recuperar les últimes partícules de farina i separar el segó gruixut del fi.

Transportador sense fi

Les farines que és produïen en cada passada queien en una transportadora sense fi, que els enviava als dipòsits d’ensacar.

Recol·lector de mànigues múltiples

Durant tot aquest procés de tamisat i classificació es generava una sèrie de residus (partícules lleugeres) que eren recollides pel recol·lector de mànigues múltiples.

Aquesta màquina feia un treball similar al del cicló de neteja, però amb els residus procedents de la fase de mòlta.

L’aire de les conduccions es filtrava per les mànigues de tela, que de tant en tant eren oprimides per facilitar la caiguda de la pols de farina a una caixa amb la intenció d’incorporar els residus una altra vegada al sistema de fabricació.

5. EMPAQUETAT I ENVASAT

Els productes finals

Del gra del blat, el moliner, podia treure el màxim de profit.

Així ja en el procés de neteja, el germen i la pellorfa exterior eren aprofitats per a ser comercialitzats com a producte animal. Aquestes parts anomenades subproductes eren ensacades, pesades i venudes. Únicament es llançaven les pedres, la pols, el ferro i altres productes estranys.

Ensacadora

La farina, el segó, i altres subproductes eren ensacats i pesats, i entraven en el circuit de comercialització o eren arreplegats pels llauradors de l’entorn.

REFERÈNCIES

Enllaços web

Definicions

Més info

Catàleg d’Arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre de les Maçanes

Catàleg d’Arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre de les Maçanes

Catàleg d'Arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre de les Maçanes

ACTUALITZACIÓ: ABRIL 2017

Transcorreguts 10 anys des de l’elaboració del Catàleg d’Arbres Monumentals i Emblemàtics del nostre poble, ens hem proposat tornar-lo a posar en valor difonent-lo, amb un format diferent del original, presentant-lo ara en A4 i en aquesta web, més manejable i que inclou  fotos, d’aquell moment, dels  arbres catalogats que encara no s’havien difós.

Logo Associació El Rentonar

A l’hora ens hem plantejat fer una actualització del catàleg, visitant, fotografiant i arreplegant informació sobre l’estat actual d’ aquests arbres.

Donat que al nostre grup no comptem amb cap biòleg, no entrarem a detallar aspectes tècnics de l’evolució d’aquestos, bàsicament comentarem el que visualment podem apreciar dels canvis que s’evidencien en el seu estat i el seu entorn.

Aquesta feina, donat que estem parlant d’un patrimoni natural de tot el poble, encara que molts dels arbres estan situats dins de propietats privades, volem fer-la extensiva i integradora per a totes aquelles persones que puguen sentir-se interessades en col·laborar, ja siga amb aportacions que ens servisquen per ampliar el catàleg amb algun arbre, com aportant la seua opinió sobre aspectes dels arbres que ja estan catalogats.

PLANTILLA DE LA FITXA D’ARBRES PER A DESCARREGAR

Hem preparat la fitxa per facilitar el treball d’altres persones o grups que vulgueu realitzar alguna cosa semblant al que hem fet al nostre poble.

Fitxa d'Arbre - Plantilla Sóc de Poble en jpg
PLANTILLA DE FITXA D’ARBRE

Aquest és un exemple de geolocalització de recursos

És part del que pretenem desenvolupar al Portal de Pobles Connectats per facilitar la introducció de dades d’utilitat social.

Quan començarem la campanya “La Torre de les Maçanes, Espècie Protegida“, ens vam proposar dos objectius el primer i principal la conscienciació ciudatana per a posar en valor el nostre entorn privilegiat, la nostra història, tradició, i patrimoni cultural; i en segon lloc, dur a cap les mesures necessàries per a preservar i protegir realment aquell patrimoni natural o fet per ma de l ‘home, que considerem d’interès.

Pedro Ferrer Rodriguez, enginyer tècnic forestal i biòleg amb la col·laboració de l’associació El Rentonar, hem elaborat un catàleg d’arbres, que per la seua grandària, antiguitat, arrels culturals o pel lloc on han crescut, es considera que són emblemàtics per al paisatge i entorn del poble.

Considerem que aquests arbres són suficientment importants, com per a ser protegits mitjançant l’Ordenança Municipal de Protecció d’Arbres d’Interès Local, en vigor des de l’any 2005, en l’Ajuntament de La Torre de les Maçanes, que els defensen de qualsevol agressió que puguen tindre.

Aquesta ordenança es un text reglamentari en el que es concreten els objectius i la funció de la protecció dels arbres d’ interès local, regulant també la gestió d’aquestos arbres i el entorn en el que s’encontren.

Des d’aquesta pàgina, vos convidem a que col·laboreu amb aquesta iniciativa amb la vostra informació (ó participació) per a la millora i ampliació d’aquest catàleg.

Gràcies als propietaris dels arbres, per acollir-nos tan amablement.

FITXES DELS ARBRES

Localització


Veure el Catàleg d’Arbres Emblemàtics i Monumentals de La Torre de les Maçanes en un mapa més gran.

Oli de La Torre en Mery Croket

Oli de La Torre en Mery Croket

Ja pots comprar Oli de La Torre al centre d’Alacant

L’establiment MERY CROKET ven el nostre oli artesà d’oliva verge en els seus aparadors.

Aquesta croquetería especialitzada té altres articles artesans, com el formatge de Lili, de la Formatgeria de la Vall del TIBI o la Cervesa Artesana Santa Faç, entre altres.

Els que viviu o treballeu per la zona ja podeu comprar el vostre oli en MERY CROKET, en el carrer Sant Francesc, 57 (carrer dels bolets).

Moltes gràcies per apostar pel nostre oli artesà!

Ya puedes comprar Oli de La Torre en el centro de Alicante

El establecimiento Mery Croket vende nuestro aceite artesano de oliva virgen en sus escaparates.

Esta croquetería especializada tiene otros artículos artesanos, como el queso de Lili, de la Quesería del Valle del Tibi o la Cerveza Artesana Santa Faz, entre otras.

Los que vivís o trabajáis por la zona ya podéis comprar vuestro aceite allí, en Mery Croket, en la calle San Francisco, 57 (calle de las setas).

Muchas gracias por apostar por nuestro aceite artesano!

Oli de La Torre col·labora amb la III Trobada de Turisme i Gastronomia: TurGastroUA

Oli de La Torre col·labora amb la III Trobada de Turisme i Gastronomia: TurGastroUA

Oli de La Torre. Logo.

El pròxim dilluns 5 d’Octubre col·laborarem en el TURGASTROUA: III Trobament de Turisme i Gastronomia, organitzat per la Càtedra d’Estudis Turístics Pere Saragossa Orts, de la Universitat d’Alacant

Aquesta jornada se celebrarà en el saló d’actes de l’Ajuntament de Benidorm. Oli de La Torre tindrà presència en un stand perquè tot el món puga tastar el nostre oli artesà.

En aquestes jornades ja podrem anar mostrant al públic la nostra nova imatge, una aposta moderna i dinàmica que volem que atraga un públic que valore la qualitat, artesania i trajectòria de la nostra Almàssera.

TURGASTROUA està pensat per a persones a qui els agrada la gastronomia o el turisme, per als interessats en la comunicació, els “foodies” o, simplement per als que volen viure un dilluns diferent i submergir-se en experiències reals relacionades en el turisme i la gastronomia.

La inscripció són 15 euros i està més que justificada, ja que dona dret a l’assistència a totes les ponències i taula redona, transport gratuït en autobús des de la Universitat d’Alacant, així com a la degustació de plats elaborats per prestigiosos cuiners en productes de la Costa Blanca com el nostre Oli de La Torre de les Maçanes, Oli de La Torre, oli artesà d’oliva verge, obtingut dels olivars de La Torre de les Maçanes.

Aquestes jornades de TurGastroua tenen ponències de luxe, com la de QUIQUE DACOSTA, AITOR ELIZEGI, Ana Sants, MARÍA ALEJANDRA FELDMAN, Elisa ESCORIHUELA, ERIKA SOFÍA Silva, Jesus TRELIS i CHRISTIAN RODRÍGUEZ.

A més, hi haurà una DEGUSTACIÓ de plats realitzats pels cuiners col·laboradors de la Càtedra d’Estudis Turístics Pere Saragossa Orts, que no són altres que: Gema PENALVA, Davit MARTÍNEZ, Davit ARIZA, EVARIST MIRALLES i SARA GÓMEZ.

Pròximament us contarem que tal ha sigut l’experiència.

El próximo lunes 5 de Octubre colaboraremos con el TURGASTROUA: III Encuentro de Turismo y Gastronomía, organizado por la Cátedra de Estudios Turísticos Pedro Zaragoza Orts, de la Universidad de Alicante

Esta jornada se celebrará en el salón de actos del Ayuntamiento de Benidorm. Oli de la Torre tendrá presencia en un stand para que todo el mundo pueda catar nuestro aceite artesano que con tanto cariño elaboramos.

En estas jornadas ya podremos ir mostrando al público nuestra nueva imagen, una apuesta moderna y dinámica que queremos que atraiga a un público que valore la calidad, artesanía y trayectoria de nuestra almazara.

TurGastroUa está pensado para personas a las que les gusta la gastronomía o el desarrollo turístico, para los interesados en la comunicación, los “foodies” o, simplemente para los que quieren vivir un lunes diferente y sumergirse en experiencias reales relacionadas con el turismo y la gastronomía.

La inscripción cuesta 15 euros y está más que justificada, ya que da derecho a la asistencia a todas las ponencias y mesa redonda, transporte gratuito en autobús desde la Universidad de Alicante, así como al cocktail degustación de platos elaborados por prestigiosos cocineros con productos de la Costa Blanca, como nuestro aceite de La Torre de les Maçanes, Oli de La Torre, aceite artesano de oliva virgen obtenido de los olivos de nuestro pueblo.

Estas jornadas de TurGastroUA cuentan con ponencias de lujo como la de Quique Dacosta, Aitor Elizegi, Ana Santos, María Alejandra Feldman, Elisa Escorihuela, Erika Sofía Silva, Jesús Trelis y Christian Rodríguez.

Además habrá una degustación de platos realizados por los cocineros colaboradores de la Cátedra de Estudios Turísticos Pedro Zaragoza Orts, que no son otros que: Gema Penalva, David Martínez, David Ariza, Evarist Miralles y Sara Gómez.

Próximamente os contaremos qué tal fue la experiencia.

Aquest lloc web utilitza cookies per tindre la millor experiència d'usuari. Si continues navegant, estàs donant el teu consentiment per a l'acceptació de les mencionades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Punxa en els enllaços per a més informació. Plugin cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest

Share This